Imaginen presentar una demanda contra Meta (Facebook) perquè els paguen per no informar adequadament els usuaris en compartir les seues dades personals amb altres entitats i que el gegant nord-americà haja de canviar la seua manera de procedir només per un ciutadà queixós. O una contra Tik Tok per pràctiques comercials dubtoses i que la companyia xinesa haja de pagar milers de milions d'euros als consumidors.

Això és una realitat en països com Portugal, el Regne Unit, Bèlgica o Alemanya, però no a Espanya. La lluita dels consumidors contra les grans empreses continua sent ací David contra *Goliat, mentre que altres països europeus han anat empoderant als seus usuaris amb eines legals perquè puguen enfrontar-se al colossal guerrer. O cosa que és el mateix, a les grans empreses. En definitiva, Espanya va molt tard a adaptar la Directiva de la Unió Europea d'accions de representació per a la protecció dels interessos col·lectius dels consumidors que hauria d'haver sigut transposada en 2022, però que tres anys després continua esperant.

La intenció està. O estava, almenys, en el Ministeri de Justícia, que veurà com els jutges s'alliberaran de càrrega de treball amb una llei amb la qual només serà necessària la denúncia d'un client per a representar a tots els altres. El que es diu accions de classe. No caldrà plantejar una demanda col·lectiva en la qual un grup immens de persones haja d'unir-se per a pledejar, per exemple, amb el cartell de la llet, ni cada usuari haurà d'acudir als tribunals per a poder arreplegar el seu benefici d'una sentència anterior. Bastarà un ramader per a aconseguir l'èxit de tots els altres.
100% *JAJAS? *Yes, *of Corsa. Nou Opel Corsa. 100% diversió al volant. Descobreix-ho en la nostra web.

Per això, el departament que dirigeix Félix Bolaños portava treballant mesos perquè el projecte de Llei d'Eficiència de la Justícia continguera totes aquestes eines, però en l'últim moment el mes de novembre passat la impossibilitat d'arribar a un acord amb els actors socials i altres ministeris va provocar que es despenjara de la norma que finalment va ser aprovada. A les fonts consultades en el sector els sorprén que l'assumpte haja passat per davall del radar de l'opinió pública, quan la llei pot suposar una transformació molt profunda de la defensa dels consumidors. Un canvi de paradigma, diuen.

Els que coneixen aquest assumpte parlen de 'eina molt potent' per a poder equilibrar les forces dels consumidors. No obstant això, existeixen unes certes reticències en el mercat per por dels abusos. Uns creuen que això es pot convertir en l'Oest dels Estats Units', demandes salvatges contra empreses, i altres veuen totalment 'injustificat' el temor. El fil argumental de la pel·lícula *Erin *Brockovich --basada en un cas real-- seria un bon resum del que pot aconseguir la llei. Una activista mediambientalista va demandar en 1993 a una fàbrica de gas i electricitat (*Pacific Gas *and *Electric Company) a Califòrnia i va descobrir que hi havia una substància química, el crom, que estava en l'aigua de consum. Es va enfrontar amb un advocat mundà a un monstre de companyia i va guanyar.

Les grans tecnològiques i empreses internacionals tenen tots els mitjans econòmics per a contractar els advocats més prestigiosos, els bufets més especialitzats, i la lluita es torna desigual. Aquesta llei suposa un pas de gegant per a l'usuari. Un *Goliat contra *Goliat.

Actualment a Espanya per a realitzar una acció d'aquest tipus s'ha de vehicular a través de demandes col·lectives. Per a això, els despatxos han d'eixir al mercat a buscar més afectats i el treball es multiplica. L'altre sistema, les accions de classe, permeten que un representant pose una demanda i amb ella ja és, una cosa així, com l'apoderat de tots els afectats.

Aquest avantprojecte d'aquesta llei avantguardista que estava forjant Justícia proposava que es pogueren afrontar tots aquells processos que tingueren un impacte menor de 3.000 euros per un solo usuari.

Exemples pràctics al país veí: s'han presentat demandes col·lectives a Portugal contra *Rynair, per suposadament pràctiques comercials deslleials; contra FNAC, per presumptament incompliment de la garantia dels béns; contra Vodafone, per serveis addicionals suposadament no sol·licitats, etc.

A Espanya és l'administració la que pot reclamar a les empreses multes per perjudicis als consumidors. Per exemple, la sanció de 179 milions d'euros que el Ministeri de Consum va acordar per a cinc companyies *low *cost per pràctiques abusives amb l'equipatge. Si se li dona llum verda a aquesta norma, aquest tipus de condemnes en els tribunals podrien redundar en un benefici en els clients i no sols en diners per a l'Administració. Igual que la condemna que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha interposat a Booking per abús de posició de domini: 413 milions d'euros que van a les arques públics i que el consumidor perjudicat no veu de manera directa.

La part més complexa del sistema és el finançament de tercers per a aquesta mena d'accions. Fons d'inversió especialitzats en actius litigiosos aterrarien en territori nacional per a entrar en el mercat. Aquestes accions de classes només les poden posar entitats habilitades, associacions de consumidors. A algunes d'elles el fet que el finançament vinga de fons les tira cap arrere. Però diversos actors que porten anys treballant amb aquesta mena d'eines en països estrangers asseguren que hi ha molt més que guanyar, que que perdre en aquesta llei que el Govern, de moment, ha deixat en un calaix.

Consulta la notícia original ACI